dilluns, 26 d’agost de 2013

És una bona pregunta

Miro al meu voltant, tothom sembla tenir pressa per arribar a algun lloc. Els futurs passatgers, en les seves anades i vingudes, s’entrebanquen amb maletes de diverses mides i colors. A jutjar per les vestimentes, sembla que a l’exterior la temperatura és calorosa. Hi ha rellotges per tot arreu: la gent els mira, somriu, s’impacienta. Són les 21:16h. Encara és de dia. La immensa cua es redueix. És el meu torn. Per fi.
Me’n vaig amb el meu bitllet a la mà encara amb les últimes paraules del senyor que s’amaga rere la finestreta, donant tombs pel meu cap:

- pues haber preguntado usted, señorita. (sí, en castellà)

Els adults temen les típiques qüestions dels nens petits, aquelles que comencen amb un “per què?”, les intenten esquivar i sovint els fan callar. Per què? Perquè les preguntes fan por. Però per desentendre’s de donar una informació et diuen allò de: “ah... es que no havies preguntat!”. Per tant, podem arribar a la conclusió que preguntar vol dir informar-se. Un cop saps el que hi ha pots triar el que més et convé, pots decidir per tu mateix. I si pots decidir vol dir que tu tens el poder sobre la teva pròpia vida. Bingo! Per aquest motiu les preguntes fan por... als adults.

Una de les àrees que més hauríem de preguntar és en l’alimentació: ens hi juguem la nostra salut! La televisió, els aparadors i les xarxes socials ens bombardegen amb eslògans sobre què hem de menjar, què hem de comprar, què és el que ens anirà bé per... ja sabeu... per anar més lleugers... l’anunci del Coronado, ja m’enteneu, oi?  
Però amb quin criteri ens podem guiar a l’hora de menjar? Seguint amb la línea de l’article, si ens volem informar hem de preguntar. I la manera de preguntar a un aliment envasat seria llegint els ingredients. I no em refereixo a les frases cuidadosament situades davant de l’embolcall; sinó a la lletra petita, que quan la intentes trobar sembla que estiguis mirant un llibre de “buscant a Wally”.

Us posaré un exemple real. L’eslògan d’un sandwich vegetal qualsevol seria: “fresca mescla d’enciam, tomata i formatge edam, amb una saborosa salsa de iogurt i un deliciós pa de tomata”. La lletra petita és:

“PAN DE TOMATE (42%): harina de trigo, de soja, agua, levadura, vinagre, aceite de girasol deshidratado en polvo, tomate deshidratado en cubos, emulgente (E-471, E-472, E-334), conservantes (E-260, E-262, E-200), aromas (E-282), grasa de palma, derivados lácteos, E-300. TOMATE (26%) QUESO EDAM (11%): leche, sal, fermento láctico, colorante (E-160a), conservante (E-251), cuajo. LECHUGA (10,5%). SALSA DE YOGUR (10,5%): Yogurth pasteurizado después de la fermentación (35%), agua, aceite vegetal, azúcar, vinagre de alcohol, sal, almidón modificado, proteínas de leche, espesante (goma xantana), regulador de acidez (ácido cítrico)”.

Com diria un ex entrenador d’un conegut club de futbol “no hase falta desir nada mas”. Bé, sí, parlant de cagar...creieu que tots aquests additius que comencen per E-... els expulsem del nostre cos quan anem al bany? O bé es queden emmagatzemats al nostre interior com a toxines? L’alimentació té una incidència directa envers les malalties que desenvolupem. O potser ens pensem que la ingesta de productes químics com edulcorants, colorants, conservants, etc., no incideixen en la nostra salut? És una bona pregunta...


Publicat al diari digital Territoris.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada